Cronologia
Neolític.- D'aquesta època es localitza un enterrament.
Segle V i IV aC.- 4 sitges amb restes de ceràmica al seu interior.
Època tardoromana.- 1 sitja.
Aquestes restes arqueològiques de diferents èpoques es localitzaren en els treballs previs de la construcció del traçat Girona - Figueres de l'AP-7. Sembla que deurien pertànyer a poblats indígenes pròxims a la zona, com per exemple el de Mas Castellar de Pontós, o bé d'altres que encara no s'han localitzat.
817.- Primera vegada que apareix en una font escrita Borraciano (Borrassà). El document dóna fe de la celebració d'una assemblea en presencia de l'arquebisbe de Narbona i el bisbe de Nimes, nou jutges a més de diverses personalitats de l'època. El motiu d'aquesta testificaciés establir els límits de Bàscara. El fet que l'acte es celebrés a l'antiga església de St. Andreu demostra la importància de la població.
1020.- Bernat Tallaferro de Besalú deixa en herència a favor del seu fill Berenguer tot el que tenia a la parròquia de Borraciono, entre altres possessions.
Segle XII - XIII - XIV.- Els membres de la baronia dels Creixell participen en grans gestes del la història del nostre País, com per exemple la Batalla de Tolosa, la de Muret, ...
1298.- El municipi fou agregat a la batllia de Figueres, deixant de formar part del comtat de Besalú.
1468.- El rei Joan II assetjà el poble, ja que era fidel a la Generalitat de Catalunya. Les tropes del duc de Lorena provocaren la retirada dels assetjants.
Segle XVII - XVIII.- S'alça l'església de St. Andreu de Borrassà. És evident que l'església s'aixeca sobre una construcció medieval. L'actual església és de grans dimensions, consta d'una nau poligonal amb capelles laterals. Més endavant la portalada es decora segons l'estil barroc. El campanar és d'una gran bellesa, aixecant-se altiu com si volgués veure tota la plana empordanesa. Segons la llegenda popular és el campanar més Alt de l'Empordà.
Segle XIX.- A mitjanç d'aquest segle la innovació agrícola va arribar a Borrassà a mans de Pere Bonal. Posa a la pràctica la seva teoria exposada en el llibre El Bien del País, reparteix llavors, als propietaris interessats, de blat de moro, bleda- rave, sorgo i esparcet. També el sistema de rotació, introduït per Bonal, fou considerat un model a seguir. El sistema consisteix en primer començar la rotació amb faves o vesses, seguides de blat, civada amb esparcet, esparcet, blat amb trèvol roig o fenc, fenc i civada o blat i es torna a reiniciar la rotació un cop adobat el camp.
Principis del S.XX.- En aquesta època Joaquim Botet i Sisó (Girona 1846- Barcelona 1917) remarca la importància del poble destacant que tenia un rector, un vicari, apotecari, metge, veterinari, dos molins fariners, premses d'olis i els oficis més necessaris. També destaca la construcció de l'església, les escoles, dues de públiques, una de nois i l'altre de noies, igual com les dues privades, una a càrrec dels germans Maristes i l'altre de les Carmelites.
1936 - 1939.- Tot i ser un poble petit la Guerra Civil espanyola va arribar cobrant-se víctimes mortals, ferits, refugiats i vivències que només saben aquells que les han viscut amb la seva pròpia pell. A part d'aquestes pèrdues, no cal dir de valor incalculable, cal esmentar que durant la guerra es van cremar vuit retaules a més del mobiliari propi de l'església, es perderen tres campanes i una creu de terme.
Realitzat per Teresa Miquel Malé, llicenciada en història de l'art
